AQUELARRE
Seguint el sender de llurs ancians,
joioses, es perden en l'espessor
a l'encalç de singular jornada.
A l'abric de nostra impura mirada,
radiants, dansaran en serè i ignorat clar,
somrís als llavis, braços al cel,
amanyagades per la remor del vent.
¡Aquelarre! Crit unànime
que, reu de paorosa i horrible mort,
de llurs àrides gorges s'evadeix
per a solaçar-se al resplendor de la vida,
per a franquejar el llindar d'una febril frenesia
que arrasi, qual cicló, inexistents culpes,
que, somniada nit i dia, aquí es permeti.
Dret el front, tibat el cossatge, la carn ferma,
consumir la frustració, anhelen, en el crepitar de les flames.
Absortes en llur lluïssor, al seu voltant dispostes,
l'exaltació arcana és a punt de començar.
Rostres daurats al foc, cabells de plata,
reflexos de lluna acaronant-les l'esquena,
sabor de mel, olor de melissa i d'encens.
¡Aquelarre! El ressò assenteix,
missatger d'un clamor, pregonant gatzara,
de septentrió a migdia, de llevant a ponent.
Despullats peus petjant la pols,
enigmàtic exorcisme, frenesí a flor de pell,
faldilles, gipons, polissons enagos al vol,
revelant entresuats cossos, insinuant trèmuls pits.
Salmodiant àries i romances, trobes i tonades,
exultants, destil·lant joia, s'aferren les mans
per a entregar l'ànima a aqueix màgic cercle.
No existeixen pares ni oncles ni germans
que sa vitalitat controlin i ses passions condemnin.
Hipòcrites monjos i clergues no foren invitats;
tan sols elles delectant-se en aqueix fascinant vincle.
¡Aquelarre! Ja coreja el bosc sencer,
el castanyer i el xiprer, el fonoll i la menta,
el eucaliptus i el freixe, la mareselva i el romaní.
A l'uníson, llurs verdes agiten l'om i el llorer,
invocant, profans, possessos, aqueixa orgia de llibertat.
Muts testimonis de l'enhorabona,
una òliba damunt una liana, des de la acàcia, un tucan.
Encanteris i càbales que no existiren,
saurins, druides, miraclers o alquimistes,
fabricants de somnis, de falsos filtres d'amor,
conjurs rúnics que mai se escrigueren...
Bulliciosos e inocents jocs d'adolescent,
que entre el dubte, l'esperança i la raó, creix,
els costaren la vida, els causaren la mort.
The memory of trees (Enya)
Darrera revisió: 04/08/99