ULLS MOROS

 

¡Delejo uns ulls moros

que m'enamorin

amb sa profunda mirada

i sa immaculada brillantor!

 

Endinsar-me, només, desitjo,

en sa foscor misteriosa

fins a quedar per sempre captiu

de la llobreguesa de sa penombra,

del contrallum de ses ombres.

Perfecte atzabeja brunyida,

preciós i artesanal joier,

que ma imatge emmiralli

i el meu cor atresori.

 

¡Cerco uns ulls moros

que em sedueixin,

en penetrar en mon ésser,

amb un entremaliat ullet!

 

Sentir-los clavar-se en mi, anhelo,

com punyents punyals

que el meu tors nu fereixin,

que em causin la mort

i que m'atorguin la vida.

Envernissada caixa de música,

suau i estirat xarol negre,

que inundi ma oïda de celestials notes,

que ma pell fregui i embulli mos cabells.

 

¡Persegueixo uns ulls moros

que m'embogeixin

amb son delicat gest,

amb sa melangia incerta!

 

Sentir gelosia, vull, del mar,

dels estels i dels boscos,

d'aquella vall i del cel sencer,

que poden gaudir la benaurança

d'ésser contemplats per ells.

Brollador de cristal·lines aigües,

diamant de extrema puresa

que saciï per sempre ma set,

que ma existència, a la fi, enriqueixi.

 

 

Anterior Següent

 

La meva poesia

El meu món

 

Greatest love of all (Whitney Houston)

 

Darrera revisió: 04/08/99