CADA FRASE

 

Digueres una tarda, ¡Parla’m de tu!

en gràcil gest, les celles arquejant.

¿Què desitges saber?, ¿Per què?, ¿Com?, ¿Quan?,

sorprès i confós, et responguí.

 

¿Com ets?, ¿Què estimes? i.... ¿Què et fa riure?

Dolça inquisició que, ferma, brollava,

que la intimitat de mon ésser furgava.

¿Com sents?, ¿Què odies?, ¿Què et fa sofrir?

 

Alegria, tristesa i emotivitat,

ma senyora, a cada frase pronunciada,

trossos de ma vida fragmentada

s’exilien en tu, prenyats d’ansietat.

 

Ta dolça veu i ta mirada ardent,

tots aqueixos detalls que expressaves

em feren comprendre tot el que m’estimaves,

impregnant-me de tu subtilment.

 

 

Anterior Següent

 

La meva poesía

El meu món

 

 

Nothing's gonna change my love (Glenn Medeiros)

 

Darrera revisió: 04/08/99