FOREN TES PARAULES

 

No foren, dels teus llavis, els rojos,

la causa de l’estat en el que em trobo

ni ho fou el dolç i melangiós fulgor

que alliberava la foscor dels teus ulls.

 

No constituí, de tos cabells, el reflex,

motiu i raó del meu insomni

ni tan sols la turgència de tos sins,

monts sobirans regnant en ton pit.

 

No s’erigí, de tos malucs, el remenar,

en objecte de sobtada i irrefrenable cobdícia

ni tampoc la fermesa de tes cuixes,

guardianes d’envellutat desig.

 

No forjà, del teu cossatge, el posat,

l’entramat de passió que mon ésser cenyeix

ni tan sols sa esveltesa i distinció...

Em corprengué, de tes paraules, sa frescor.

 

 

Anterior Següent

 

La meva poesía

El meu món

 

 

A love so beautiful (Michael Bolton)

 

Darrera revisió: 04/08/99