SABRIES...
Si veiessis fondre's mon somriure
en el blau del cel
o en el verd, mar endins;
Si percebessis com s'esvaneix
esdevenint-se lament
que el vent bressés;
Si divisessis, pot ser, sa faç fugissera,
fruit nascut de la gatzara
i la joia del moment...
Sabries que pots robar-lo o perdre'l
però mai podràs ignorar-lo.
Si advertissis en ell un ocult sofrimient
que pugués conduir a la mort
o conformar el començament d'una vida;
Si creiessis que pot ser la clau
que obri totes les portes,
constituint el principi de tot
o el final de res;
Si el contemplessis quan surt de passeig
en els dies assolellats...
Sabries que mon somriure no té preu
i és per això que es regala.
Si admiressis com, en sa tendresa,
s'ofereix desconeixent edats,
retent-se davant els nens,
postrant-se davant ancians;
Si descobrissis en ell un ullet
de complicitat latent;
Si apreciessis sos infinits matisos,
sa dolçor o desencant,
son temor o sa esperança...
El deixaries fluir, silenciós,
doncs cap a tu estendria la seva ma.
Shape of my heart (Sting)
Darrera revisió: 04/08/99