LA COMPLICITAT D'UN SILENCI
Quan les paraules s'esgoten,
després de regalar la nostra oïda,
no sigui per ragudes ni gastades,
ni per massa llegides,
ni per massa dites,
ni perquè perderen sentit.
Esvaneixin-se en un silenci
de mòrbida complicitat enfitat,
d'incorpòries trobades ple,
després del postrem sospir.
De furtives mirades encegat;
sobreïxent d'innumerables somnis.
Quan les paraules només existeixin
darrera uns segellats llavis,
no sigui el desencís o el despit,
l'ansietat o la tristor,
un desamor o una amargor,
qui els hagi tancat.
Traspuï la nostra pell,
a través de ses mil porus,
un oceà de sensacions
que callà el nostre discurs.
Un ocult sentiment
del que la veu no disposà.
Quan les paraules ja no brollin
amb la fluïdesa que ho feren,
no sigui per cansament ni per fastig
sinó perquè l'emoció les ofegui,
al comprendre, finalment,
quant valuós és un amic.
Fonguin-se, joioses, les nostres ànimes
segons el so de llunyanes timbales,
en invisible i lleu dansa.
Sens paraules, sense so,
conformin un cor
que ens cridi: ¡Sou vius!
Woman (John Lennon)
Darrera revisió: 04/08/99