ÍNDEX |
INTRODUCCIÓ Més novetats, més projectes! | JOCS + Trucs, + cracks + ... |
ELS XÀPERS Amb més ganes que mai! | CATALUNYA, EL NOSTRE PAÍSV.C.LL |
NOTÍCIES Mes nou, notícies noves | FILOSOFADES Poseu-hi les vostres frases! |
LINKS Més i més ordenats! | ENQUESTA Molt curta i amb avantatges |
UNDERGROUND + Novetats! | SOLIDARITAT Jeje, per una bona causa |
(: Filosofades :)
- Les poesies d'una jove escriptora: Helena Sauras (17 anys)
Aqui hi ha el recull de frases rebudes fins ara (que no són moltes). Animeu-vos, ompliu l'enquesta i escriviu la vostra frase o cita;
FILOSOFADES DE
FILOSOFIA
Viure és un passatemps perillós.
Us fa feliç dictar lleis. No obstant, us agraden més al violar-les.
No ser el pitjor que hi ha, és quasi estar al nivell d'un elogi
Donem temps al temps
per que el got reposi
primer s'ha d'emplenar
¿La teva veritat? No, la veritat,
i vine amb mi a buscar-la.
La teva guarda-te-la.
A vegades, el silenci és pitjor que la mentida
Mentre hi hagi un cor jove, hi haurà poesia,
mentre hi hagi gent oprimida, hi haurà revolució.
La felicitat no es troba al final del camí, sinó a llarg d'aquest.
Si el gènere humà no posa fi a la guerra, serà la guerra la que posi fi al gènere
humà.
No es pot pactar amb les dificultats; o les derrotem o ens derroten.
Si no pots veure la llum del sol, no ploris. Les llàgrimes t'impediran veure les
estrelles.
No és necessari dir tot el que es pensa; el que sí que és necessari és pensar tot el
que es diu.
La humanitat no és res més que un sandwich de carn entre el cel i la terra.
Jo dormia
i somniava
que la vida era
alegria.
Vaig despertar
i vaig veure
que la vida
era un servei.
Vaig servir
i vaig veure
que el servei
era alegria.
Callar d'un mateix
és humanitat.
Callar els defectes dels altres
és caritat.
Callar les paraules inútils
és penitència.
Callar a temps
és prudència.
Callar en dolor
és heroïsme.
Més conec els espanyols, més estimo el meu gos.
No caminis davant meu
puc no seguir-te.
No caminis darrera meu
puc no guiar-te.
Camina al meu costat
i simplement sigues el meu amic.
Si no pots ser un pi en el pic d'una muntanya
sigues malesa en la vall...
però sigues malesa a la vora del torrent.
Sigues arbust si no pots ser arbre...
si no pots ser camí real; sigues drecera...
si no pots ser el sol; sigues estrella...
No guanyaràs pel volum
sinó per ser el millor del que siguis.
Per que res ens separi,
que res no ens uneixi .
Amb un martell i una placa es construeix la ferradura; amb esforç i solidaritat
s'aconsegueix la independència.
M'alegro; per tant somio. Pateixo; per tant existeixo.
Prefereixo morir de peu que viure agenollat.
Totes les persones s'extingeixen amb la edat, però l'amor propi és immortal.
Un minut de felicitat val més que cent anys de glòria.
Del que diuen els homes
virtut, justícia i bondat
una meitat es enveja
i la altre és caritat.
Algun dia
en qualsevol lloc
indefectiblement
has de trobar-te
amb tu mateix
i només de tu depèn
que sigui
el teu millor moment
o la més amarga
de les teves hores.
Només quan hagueu aconseguit el cim de la muntanya, començarà el vostre ascens.
Un amic és qui comparteix la teva alegria i acompanya la teva tristesa.
Amics en la vida
amics en la mort
i com que la mort és vida
amics eternament
No es veu bé
sinó
amb el cor.
Les coses essencials
són invisibles
als ulls
El dia que jo mori
no em vingueu a plorar
mai estaré sota terra
sóc vent de llibertat
Per l'home no existeixen més que tres fets; néixer, viure i morir. No sent res al
néixer, pateix al morir i s'oblida de viure.
Jo declaro que la justícia no és altre cosa que la conveniència del més fort.
Tornar a l'índex general
Ai.... L'AMOR ;()
L'amor és com el temps, aviva els focs grans i apaga els focs petits.
Els suspirs són aire i van a l'aire,
les llàgrimes són aigua i van al mar.
Digues doncs: Quan l'amor s'oblida
Saps tu on va?
Per que res ens separi,
que no ens uneixi res.
Al perdre't jo a tu
tu i jo ens hem perdut
jo perquè tu eres el que més m'estimava
i tu perquè jo era el t'estimava més
Però de nosaltres dos
tu perds més que jo
perquè jo podré estimar
a altres com t'estimava a tu
però a tu no t'estimaran
com t'estimava jo.
Les dones i les espases són realment importants quan estan despullades.
Em crides ma vida. Crida'm ma ànima, perquè l'ànima és immortal i la vida és un dia.
El plaer d'estimar només dura un instant, però el dolor de l'amor dura tota la vida.
La dona a qui més s'estima és justament la dona a qui menys se li diu.
Entre un home i una dona, la amistat no pot ser una altra cosa que una passarel·la per
arribar a l'amor.
Totes les persones s'extingeixen amb la edat, però l'amor propi és immortal.
Per amor, una dona és capaç de tot, fins a fer traició al seu amor, si la traició és
per salvar-la.
Durant la joventut creiem estimar, però només quan hem envellit en companyia d'un altre
coneixem la força de l'amor.
A totes les dones els sedueix que la sedueixin.
Del que diuen els homes
virtut, justícia i bondat
una meitat es enveja
i la altre és caritat.
El primer suspir d'amor, és l'últim de la raó.
La dona prefereix la bellesa a la intel·ligència, perquè sap que els cecs són molt
menys que els estúpids.
LES POESIES D'UNA JOVE ESCRIPTORA: Helena Sauras (17 anys)
T'OBLIDARÉ
Dolços records d'amor
que en recordar-los em fan pena
trista vida la meva
en perdre l'ànima de la felicitat.
Visc d'un melangiós passat,
que quan passava era tot alegria
i ara, s'atura en la meva ment
amb una sensació que enamora.
Eren temps d'amor incontrolat,
besos furtius baix la lluna,
paraules boniques i dites
amb un sentiment que ha canviat.
El teu cor es va glaçar
una nit de lluna plena
i poc a poc em vas anar deixant
sense preocupar-te del que jo sentia.
Em vas dir una tarda de primavera
que ja era lliure com els ocells...
i em vas fer un últim petó que
encara conservo en els meus llavis...
El cor per dins em crema
però confiaré amb què el temps
esborri la meva solitud
sense que quedi ni rastre de tu.
I demanaré als estels, que
brillen tant com quan ens besàvem
que s'emportin ben lluny
l'amor que vaig sentir per tu.
T'oblidaré
perquè ja no formes part de mi
i un sentiment que és mort
ja no pot existir.
Tornar a l'índex general
DOLÇOS RECORDS D'AMOR
Dolços records d'amor
que en recordar-los em fan pena
trista vida la meva
en perdre l'ànima de la felicitat.
Visc d'un melangiós passat,
que quan passava era tot alegria
i ara, s'atura en la meva ment
amb una sensació que enamora.
Eren temps d'amor incontrolat,
besos furtius baix la lluna,
paraules boniques i dites
amb un sentiment que ha canviat.
El teu cor es va glaçar
una nit de lluna plena
i poc a poc em vas anar deixant
sense preocupar-te del que jo sentia.
Em vas dir una tarda de primavera
que ja era lliure com els ocells...
i em vas fer un últim petó que
encara conservo en els meus llavis...
El cor per dins em crema
però confiaré amb què el temps
esborri la meva solitud
sense que quedi ni rastre de tu.
I demanaré als estels, que
brillen tant com quan ens besàvem
que s'emportin ben lluny
l'amor que vaig sentir per tu.
T'oblidaré
perquè ja no formes part de mi
i un sentiment que és mort
ja no pot existir.
DIS-ME LLUNA
Dis-me lluna
perquè no puc oblidar-lo
perquè sempre està present
en el meu cor d'adolescent.
Dis-me lluna
quan de temps ha passat,
d'aquelles interminables carícies,
d'aquells besos intensos
d'aquelles mirades infinites
d'aquelles emocionants paraules
d'aquells massatges de plaer...
que sé que no tornaran.
Dis-me lluna
perquè ha fugit de mi
com un estel fugaç
perquè m'ha abandonat
en aquest mar mort.
¿On són aquells dies d'il·lusió?
Lluna, oh altiva,
princesa de l'univers
tu fores testimoni
d'aquell amor.
Tu ens vas il·luminar
en les nits de passió,
tu sentires les paraules,
els gemecs....
Sento el dolor
grabat amb foc a la ment.
¿Com és pot oblidar un amor
si tot em recorda a ell?
Lluna, amiga de penúmbres,
ara beus les meves llàgrimes,
aspires el meu dolor
i la teva llum s'apaga...
Gràcies lluna
per il·luminar el meu cor,
per tornar-me a la vida...
Ara, les nits, són fosques sense tu.
Tornar a l'índex general
QUAN TE'N VAS ANAR
Quan te'n vas anar
la rosa em morí a les mans
la seva olor embriagadora fugí de mi
i les punxes se'm clavaren al cor.
Quan te'n vas anar
els estels deixaren de brillar
coberts per una pluja infinita
que em danyà l'animà
Estàvem units
fins que la turmenta
es va creuar en els nostres camins.
El foc que ens cremava
fou apagat pels nostres cossos
i les brases no eren suficients
per a estimar-mos.
L'hivern m'ha glaçat els sentiments,
el vent no em porta notícies teves
i no sé on buscar-te
només volia dir-te que t'enyoro.
Si tornes intenta'm perdonar
i seguirem lluitant pel nostre amor.
Els nostres dies seràn eterns,
per això has de tornar.
Tornar a l'índex general
PER QUÈ NO T'OBLIDIS DE MI
Un dia se m'aturarà la primavera
el dia serà nit
i el sol serà lluna
i tota jo seré una ànima en el oblit.
I el amor s'apagarà en les teves mans
com les flames quan s'acaba la llenya
l les meves galtes de maduixa
seran tristament immaculades.
Et deixo el meu cor fràgil com la rosa
perquè no deixi de bategar per tu;
et deixo els meus somriures de felicitat
perquè recordis el feliços que érem junts;
et deixo la meva fidelitat
perquè te'n vagis amb ella a la tomba;
et deixo els meus estels multicolors
perquè vegis bé amb ells;
et deixo els meus llavis
perquè t'acaronin en els moments difícils;
et deixo tot això
perquè no te n'oblidis de mi.
I les llàgrimes que es barregin amb el mar
i el meu orgull que se l'emporti el vent
i la solitud que es perdi en la ciutat
i l'egoisme s'esfumarà compartint
i els crits es perdran en les muntanyes...
Descansaré rodejada de roses vermelles
amb un somni dolç i profund
i et deixaré la meva llum resplandent
perquè et guii fins a mi.
I mentre les meves paraules recordis
viuré amb tu fins la tardor
i després vindrà el paradís
on romandrem fins a l'eternitat.
Tornar a l'índex general
UNA ALTRA NIT SENSE DORMIR
Una altra nit sense dormir
un sentiment que em fa patir
la inseguretat del teu amor
que crec que sents per mi.
Una mirada de complicitat,
una abraçada d'amistat,
un somriure de sinceritat,
i una paraula d'inseguretat.
Un pas cap endarrera,
dos passos cap endavant
i sempre amb por de perdre
la nostra forta amistat.
La tristesa de saber
que no podré ser feliç
fins que tots els meus somnis
es facin realitat.
Sembla que les nostres mans
es rocin per equivocació,
dutes per la passió
de la dura casualitat.
Amor implorant amistad,
amistad desitjant amor,
una barrera que és difícil
de creuar i de diferenciar.
I al creure que m'estimes
i em beses amb locura
jo voldria saber amb seguretat
si diferencies l'amor de l'amistat.
I al veure que t'estimo
i et beso amb dolçura
voldria que sabessis amb seguretat
que diferencio l'amor de l'amistat.
Però el que mai sabrem
i no arribarem a saber
serà si val la pena d'arriscar
la confiança pel que sentim.
I encara que creguis
que jo sóc feliç
sempre et quedarà el dubte
de saber la veritat.
I el meu cor esclata quan
els teus braços em rodegen
i sento per tu un amor:
intens, sincer i durador.
Si jo t'estimo,
i tu m'estimes,
¿per què hem d'ocultar
el que sentim en realitat?
Les llàgrimes em mullen
la cara, surten corrents,
per por que em vegis
amb aquest desagradable estat.
I els meus llavis
roçaran els teus
i si tu vols
s'uniran per sempre.
I s'uniran amb un
intens bes
dolç com la mel,
i fresc com la rosa.
Un llarg bes
de comiat
al creuar la barrera que hi ha
entre l'amor i l'amistat.
Tornar a l'índex general
LA INSEGURETAT DE L'AMOR
Una altra nit sense dormir
un sentiment que em fa patir
la inseguretat del teu amor
que crec que sents per mi.
Una mirada de complicitat,
una abraçada d'amistat,
un somriure de sinceritat,
i una paraula d'inseguretat.
Un pas cap endarrera,
dos passos cap endavant
i sempre amb por de perdre
la nostra forta amistat.
La tristesa de saber
que no podré ser feliç
fins que tots els meus somnis
es facin realitat.
Sembla que les nostres mans
es rocin per equivocació,
dutes per la passió
de la dura casualitat.
Amor implorant amistad,
amistad desitjant amor,
una barrera que és difícil
de creuar i de diferenciar.
I al creure que m'estimes
i em beses amb locura
jo voldria saber amb seguretat
si diferencies l'amor de l'amistat.
I al veure que t'estimo
i et beso amb dolçura
voldria que sabessis amb seguretat
que diferencio l'amor de l'amistat.
Però el que mai sabrem
i no arribarem a saber
serà si val la pena d'arriscar
la confiança pel que sentim.
I encara que creguis
que jo sóc feliç
sempre et quedarà el dubte
de saber la veritat.
I el meu cor esclata quan
els teus braços em rodegen
i sento per tu un amor:
intens, sincer i durador.
Si jo t'estimo,
i tu m'estimes,
¿per què hem d'ocultar
el que sentim en realitat?
Les llàgrimes em mullen
la cara, surten corrents,
per por que em vegis
amb aquest desagradable estat.
I els meus llavis
roçaran els teus
i si tu vols
s'uniran per sempre.
I s'uniran amb un
intens bes
dolç com la mel,
i fresc com la rosa.
Un llarg bes
de comiat
al creuar la barrera que hi ha
entre l'amor i l'amistat.